Ciclotímia, wishful thinking i dòmino
No sé si és el rellotge o el maldecap qui marca les hores, però les hores avancen inexorables cap a la traca final. La campanya acabarà aquesta nit amb l’eufòria provocada pels nostres ronyons, bombejant adrenalina. Cridarem, botarem, ballarem i alguna altra cosa amb desinència plural que tan bé descriu el vers de Jaume Pérez Muntaner el cul més gran d’Europa, les ganes infinites de follar.
Al començament érem bona gent que no puja la veu i quasi ni se’ls veu. Ara, al final, els nostres contrincants ja ens alcen la veu i ens miren de reüll. Hi ha qui recordarà per sempre un mar de mans encarnades dient adéu, una muntanya de rajoles de regalíssia i unes caixetes de tricondoms.
Potser demà tindrem ressaca i se’ns confondran en la reflexió el wishful thinking amb el dòmino. Les peces cauen i s’espenten unes a altres, com els noms que han començat a amagar-se rere excuses fisiològiques per no dir tres paraules en públic. Estan caent monologuistes com a monosíl•labs en una intoxicació etílica. I la cadena pot continuar de maneres insospitades: ha pujat el bròcoli a Kioto, no traurem el quart regidor; Christie’s ha subhastat un berruga de Tony Blair, no traurem el tercer regidor; ¿la lluna es veu verda o jo sóc daltònic?, no traurem el segon… i així. Aquesta és la tendència d’algun dels nostres militants.
I d’això del “wihful zinkin” que me’n dieu? Argumentació WT: com que totes les persones a qui done un boli i un bloquet de notes em somriuen i em diuen què guapo estàs en la foto, xiquet, no només traurem el quart regidor, sinó que entrarem en les Corts Valencianes i ens rebran amb havaneres…
La ciclotímia ens pot i les vint-i-quatre hores del dissabte no són prou temps per a reflexionar sobre els nostres errors, o les virtuts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada