DIARI D’UN COORDINADOR ELECTORAL. PRIMERA ENTRADA

Una plaça, un tríptic, un votant
Jo volia que això fóra una campanya modèlica. De models, vull dir. On tots anàrem, des de ben enjorn al matí, perfumats i abillats de vestits a mida. De moment he decidit no parar-me a estudiar les qüestions de l’estètica. Cadascú és ben lliure de combinar erròniament els seus mitjons blancs. Només he aconseguit que quasi tots arribem a l’hora que hem quedat per fer el repartiment de la nostra aportació al reciclatge de paper: la bonica foto acompanyada de propostes (o és a l’inrevés). Bonica si no fóra per les estranyes proporcions dels membres d’algun candidat. Bé està, tot i que hi ha més d’un que ja es fa esperar com si tinguera el càrrec incrustat enmig de l’ADN.
Quan ja hi som tots, l’estratega recorda les paraules del mestre de la guerra i, abans de res, reconeix que quina comparació, xè, ja em direu, si anem tot el rato parlant de guerra, de tàctiques i mandangues, com voldran que no hi haja crispació… Una vegada acabada la digressió, recorda, com deia adés:
“El terreny, atesa la seua naturalesa, pot classificar-se en accessible, insidiós, indiferent, tancat, accidentat i 'distant'”.
No ho hem pogut evitar, tots alhora hem alçat el cap des de les profunditats de la caixa de paperassa i hem mirat amb ulls d’expert la plaça i el seu entorn, per cridar a continuació com una sola veu: accessible, insidiós, indiferent, tancat, accidentat, distant! Bé, com que èrem més de sis, hi ha alguna de les qualitats que s’ha vist reforçada amb dos o tres veus. Alguna d’elles fins i tot en un canon harmònic. Durant uns segons (més del que voldria el meu equilibri emocional) el caos ha planat sobre la nostra activitat política del dia. Però de colp, una senyora amb cara de vaig-a-comprar-una-camiseta-blanca-de-tirants-que-ja-comença-a-fer-calor s’ha abraonat sobre mi i m’ha llevat de les mans no un, sinó dos tríptics de campanya, a la veu de: un per al meu home, nena què guapa estàs, a vore si teniu sort. Tres frases que, per separat, no diran res de l’èxit o el fracás però que totes juxtaposades amb la sabiduria d’un mercat el dissabte al matí, ens fan creure que ja hem guanyat una batalla… això, les eleccions, punyeta de terminologia militar!